Aquesta web utilitza galetes. Pots veure la nostra política de cookies aquí. Si continues navegant significa que acceptes aquesta política.
Política de cookies

Trobaré Feina | Ofertes de treball | El teu portal web per trobar feina

Club TF
Adreça electrònica: Contrasenya: Entrar    
Registra't. Recuperar contrasenya?
Segueix-nos a:
Idiomes:
CAT
Esp
Busques personal?
Registra't en dos minuts
 
Busques feina?
Registra't en dos minuts
Excuses de mal aturat

Hi ha crisi, costa trobar feina, l'atur creix. Són tres veritats que no podem qüestionar ni defugir. Ara bé, de nosaltres depèn si empitjorem o no aquest trio de realitats. Si ens trobem a l'atur i ens apareix una oferta laboral, ¿per què la rebutgem?

Vegem-ne les causes:

 1."No tinc el títol que es demana": i ens quedem amb els estudis que tenim des de ja fa uns quants anys. Podríem aleshores, posar-nos a estudiar per obtenir aquest títol? uf, temps, diners, ja no tinc l'edat. I el temps aniria passant perquè al cap de quatre o cinc anys (que passen ràpidament) ens adonaríem que durant tot aquest temps hauríem pogut obtenir un títol acadèmic, després d'haver estudiat en línia, amb un horari adaptat a les nostres circumstàncies i una gestió eficient del nostre temps.

 2."Paguen poc": sí, és veritat. Fins i tot els mileuristes són l'enveja de tothom. Llavors preferim esgotar la paga de l'atur (si és que encara la cobrem) i busquem desesperats una feina que potser ens ofereix un sou més baix que el d'aquella feina que havíem subestimat? cobrar poc és trist, però no cobrar, una autèntica tragèdia.

 3."Em queda massa lluny, a 100 km d'aquí!". Una hora de viatge. Si trobem una feina a Girona, el viatge dura una hora ( ara mitja hora amb el TGV). Si trobem feina a l'altra punta de Barcelona, el viatge també dura una hora. I si vivim a prop de Barcelona i per anar a la feina necessitem variants, nusos i rondes,el viatge pot durar dues hores. I sort que és Barcelona perquè per a molts ciutadans europeus que viuen a prop de grans ciutats és habitual emprar més d'una hora per anar a la feina.

 4."És una feina temporal, no val la pena". Cert. Treballarem uns quants mesos i tornarem a l'atur, o treballarem uns quants mesos, coneixerem unes altres persones que ens podran obrir noves portes, trobarem unes altres oportunitats dins la mateixa empresa, guanyarem experiència i ampliarem el nostre currículum, cotitzarem una miqueta més, etc. Tot depèn de com veiem el got.

 5."Quina feina més denigrant, no me la mereixo pels meus estudis". Llavors continuarem esperant que arribi un miracle i la làmpada d'Aladí ens regali una feina que encaixa perfectament amb els nostres estudis. Pot passar, però mentre no passi serà més denigrant estar a l'atur que treballar. Ens ha d'avergonyir més no tenir feina que tenir-ne  una, encara que sigui modesta, però digna.

 6."Arribaran temps millors". Potser sí, cap allà al 2056. El pitjor de tot és quan fugim del present. Hem de pensar que la millor ocasió és ara, que cal actuar ara, que hem de buscar ara, en definitiva, fem-ho tot ara, perquè si no és així, potser després arribaran temps pitjors.

 En fi, podríem anar afegint més tòpics per posar pals a les rodes de la recerca de feina, però en síntesi, m'agradaria que quedés ben clar que davant d'un panorama tan trist, com a mínim hauríem d'evitar que resultés desolador. I tanmateix, resulta que som capaços de fer-ho.  

Compartir:      
Si vols participar en els comentaris, has de ser membre del Club TF. Pots accedir-hi mitjançant aquest formulari. En cas contrari, registra't  aquí.
Email:
Contrasenya:
Entrar Recuperar contrasenya?
Comentaris

27/01/2013 1:10:37
Estic molt d'acord amb l'actitud de la que parles Josep, i tamb√© m'he vist reflexada en la resposta d'Anna Villa. M'he trobat en dues entrevistes de feines a mitja jornada, poquet sou, i amb una despesa de despla√ßament de 120‚ā¨ mensuals perque visc a una dist√†ncia de 3 zones amb Renfe de Barcelona. M'interessaven les dues feines, per√≤ l'entrevistador em volia conv√®ncer de que no em sortia a compte aquella feina. En relaci√≥ amb el teu tema de debat, volia ampliar-ho a que els que hem estat desenvolupant durant molts anys (16 anys) un c√†rrec de comandament intermig, no sabem com fer per aconseguir ni tan sols una entrevista per feines d'inferior categoria, incl√ļs per feines sense preparaci√≥ ni formaci√≥ espec√≠fica necess√†ria. No ens volen als que els hi aportariem molt m√©s valor?? aquesta part es la que no entenc, a mi no se'm caurien els anells d'estar a una botiga, a un supermercat, etc, encara que sempre he treballat a oficina i els √ļltims 10 anys com a responsable d'un departament de compres. No s√© si s'ent√®n la problem√†tica que em trobo, fins he arribat a intentar crear un curriculum inventat per feines no q√ľalificades.... Dos anys gaireb√© a l'atur, di√†riament inscrivint-me a ofertes durant dues hores di√†ries, 17 entrevistes en total durant aquest per√≠ode a l'atur, 17 entrevistes amb possibilitats reals d'obtenir la vacant ofertada. √Änims a tots, l'actitut possitiva la segueixo tenint, m'he estat formant a tot el que m'han deixat i he pogut (perque tamb√© estan limitats els cursos subvencionats a parats). La meva banda salarial me la vaig baixar inmediatament el primer dia que em vaig trobat a l'atur, i per mi √©s prioritari trobar un bon horari abans que un bon sou, de deb√≤, per√≤ tamb√© √©s evident que els diners encara que no volguem, son neces√†ris per viure, almenys per pagar la vivenda on vivim. Estic de lloguer i espero i dessitjo estar tota la vida de lloguer. Una salutaci√≥ als que heu creat aquesta web, als usuaris i usu√†ries, molts √†nims i entre tots segur que arribarem a algun lloc, fins i tot, he comen√ßar a anar a tallers i cursos per gent emprenedora.
 
 

21/01/2013 14:21:18
Hola Josep, tens tota la rao en aquest article que has comentat Excuses de mal aturat.
Nomes comentar que vaig tenir una entrevista de feina a Barcelona, jo visc a Premia a Dalt.La feina era per cinc hores al dia i el sou 450 euros mensuals. Jo hi estava d'acord, pero ells em van dir que aquest tipus de feina no em surtia a compte, doncs lo que tenia que pagar de transport i a mes tenian molta gent que vivian a Barcelona capital.Jo hi poso bona voluntat pero realment et desanima molt.

Gracies per la vostra feina.
 
 
 Comentari TF - Josep Azem√†:
Hola, Anna. El que dius tamb√© √©s cert. √Čs evident que no solament depenem de nosaltres a l'hora de buscar feina. Encara hi ha moltes empreses que tenen una certa recan√ßa per contractar personal que pot aportar m√©s beneficis del que a priori es pot pensar. I sovint, tamb√© hi aboquen excuses de mal empresari. Per√≤ vist el panorama, l'honestedat i la responsabilitat comen√ßa per un mateix. Aix√≠, abans de criticar els altres dels nostres mals, cal que demostrem que ens sacrifiquem dia a dia per trobar feina. I aix√≤ ning√ļ no ens ho podr√† rebatre mai.
M'ha agradat molt el teu comentari, Anna. Una abraçada.
 

16/01/2013 17:16:40
Que facil es parlar quant tens l¬īactitud.
 
 
 Comentari TF - Josep Azem√†:
Hola, Jordi. M'encantaria que argumentessis la teva afirmació. Segur que tens bons raonaments a aportar.
 

15/01/2013 12:52:37
Em comença agradar aquest dinamisme d'articles, ja vaig comentar el de la teva companya Irene, en aquest cas, em sembla un article força atrevit, no falta raó, per què conec alguna persona en algun d'aquests casos.. però crec que cada cop més es una espècie en perill d'extinsió. Salut
 
 
 Comentari TF - Josep Azem√†:
No et falta ra√≥ a tu tampoc en considerar que el meu article √©s for√ßa atrevit. Precisament per aix√≤ m'agrada que es cre√Į un cert debat i que cadasc√ļ aporti les seves valoracions. Gr√†cies pel comentari, Joan.