Aquesta web utilitza galetes. Pots veure la nostra política de cookies aquí. Si continues navegant significa que acceptes aquesta política.
Política de cookies

Trobaré Feina | Ofertes de treball | El teu portal web per trobar feina

Club TF
Adreça electrònica: Contrasenya: Entrar    
Registra't. Recuperar contrasenya?
Segueix-nos a:
Idiomes:
CAT
Esp
Busques personal?
Registra't en dos minuts
 
Busques feina?
Registra't en dos minuts
Cal que ens sentim culpables?

Fa uns dies vaig escriure l’article "Ens tanquem les portes" sobre allò que no havíem de fer a l'hora de buscar feina. Algunes de les premisses que havia escrit van crear una certa polèmica perquè s'enfocava la responsabilitat de les dificultats de trobar feina en el propi individu que la busca. És evident que buscar feina, és també, una feina, i bastant dura, sobretot per a aquelles persones que han estat treballant tota una vida i que ara, de sobte, es queden els dilluns al sol.

És cert, es queden immersos en la solitud matinal, dins el triangle de la peresa (sofà-cuina-llit) i sovint pensen que en aquestes estones podrien trobar-se en un altre lloc, aprofitant el temps en activitats que no els facin pensar gaire, que potser hi ha quelcom en la feina anterior que no van fer com havien d'haver fet, que potser van triar la carrera equivocada i que ara és massa tard per reciclar-se, que els fa vergonya que la gent del seu entorn (sobretot la família) sàpiga el seu nou estat. I de tant bellugar el cervell, s'adonen que la seva situació no és la correcta i se'n senten culpables. És l'antesala de la davallada de l'autoestima.

Doncs, no. No és això, companys i companyes. Nosaltres no som responsables de la crisi. Nosaltres no som responsables dels ERO, de la fallida d'alguns bancs que es troben a l'altre costat de l'Atlàntic, nosaltres no hem triat deixar de treballar ni molt menys (ni ningú) sabíem què passaria al final de la primera dècada del segle.

La nova situació social és la que és i ens hi hem d'anar acostumant. Aquest temps d'or de què ara disposem i que molts treballadors en actiu anhelen el dia que es jubilin, és un regal que tenim per ser creatius, per ser solidaris, per emprendre les nostres idees aparcades de quan treballàvem, de ser més actius físicament i psicològicament, i d'aprendre molt de nosaltres i dels milers de persones de gran vàlua que ens envolten i que també disposen de molt temps lliure.

Potser res no tornarà a ser com abans. No ho sabem, no som profetes ni ens interessa, però som una petita au fènix que de ben segur, estarà molt ben preparada per quan les coses vagin una mica més bé.

 Que tingueu un bon dia!

Compartir:      
Si vols participar en els comentaris, has de ser membre del Club TF. Pots accedir-hi mitjançant aquest formulari. En cas contrari, registra't  aquí.
Email:
Contrasenya:
Entrar Recuperar contrasenya?
Comentaris

30/09/2015 17:53:30
Felicitats per l'escrit!
 
 

28/02/2013 17:23:01
Molt ben explicat Josep. Vivim situacions complicades i en re-inventar-nos està el camí. Costa, molt, però algun dia veurem els fruits de tot el que hem fet aquest període en que ens hem trobat sense voler-ho en situació d'atur. Salutacions a tots i totes.
 
 

28/02/2013 10:58:46
Jo crec que els bancs els tindriem que deixar morir com han fet a Islàndia, ens han tutejat i ara ho estem pagant. No hi ha feina per què els diners els tenen uns quans.. per suposat, que no ens hem de sentir culpables! Ànims !