La majoria de les reflexions que s’escriuen al voltant de la recerca de feina s’enfoquen  sovint en les persones que es troben a l'atur.

Hi ha, però, un sector força important que també es mereix una atenció especial. Em refereixo a aquelles persones que veuen, saben o ja intueixen que aviat es quedaran sense feina. La seva situació és també molt angoixosa i són conscients que després d'uns anys seguint la mateixa rutina, ara, de cop i volta, es veuran en una nova situació que potser mai no haurien imaginat o almenys desitjat: tenir la nova feina de buscar feina.

Abans d'arribar a aquest fatídic moment és primordial tenir en compte una sèrie de consells que no s'han de menystenir (és evident que ens referim a casos en què no hi ha hagut un acomiadament improcedent):

 a) No adoptar una actitud rancorosa. Tot i haver tingut desavinences amb el nostre cap o amb algun altre company de feina, crear enemics és la pitjor inversió de cara al futur. Cal acabar bé la relació laboral. Marxar d'una empresa no significa deixar-la per sempre. L'empresa t'ha conegut i sap com treballes i si te'n vas de manera distesa és possible que en un futur si les coses van més bé, et torni a contractar.

 b) En l'empresa que ens envia al carrer, hi hem deixat una petja, hi hem establert contactes, fins i tot amistats. Abandonar una feina no comporta abandonar-ho tot. Hi ha vincles que s'han de mantenir per a futures oportunitats. Aquí podríem tornar a aplicar la màxima "crear enemics és la pitjor inversió de cara al futur".

c) Marxarem donant veus, facilitant les nostres dades de contacte, i amb un CV renovat, amb més espai per a l'experiència professional.

En definitiva, si ens sentim obligats a deixar una feina, ho farem però amb dignitat i amb un bon record, és a dir, sense tancar la porta de cop. Deixem-la ajustada....mai se sap.