Hi ha crisi, costa trobar feina, l'atur creix. Són tres veritats que no podem qüestionar ni defugir. Ara bé, de nosaltres depèn si empitjorem o no aquest trio de realitats. Si ens trobem a l'atur i ens apareix una oferta laboral, ¿per què la rebutgem?

Vegem-ne les causes:

 1."No tinc el títol que es demana": i ens quedem amb els estudis que tenim des de ja fa uns quants anys. Podríem aleshores, posar-nos a estudiar per obtenir aquest títol? uf, temps, diners, ja no tinc l'edat. I el temps aniria passant perquè al cap de quatre o cinc anys (que passen ràpidament) ens adonaríem que durant tot aquest temps hauríem pogut obtenir un títol acadèmic, després d'haver estudiat en línia, amb un horari adaptat a les nostres circumstàncies i una gestió eficient del nostre temps.

 2."Paguen poc": sí, és veritat. Fins i tot els mileuristes són l'enveja de tothom. Llavors preferim esgotar la paga de l'atur (si és que encara la cobrem) i busquem desesperats una feina que potser ens ofereix un sou més baix que el d'aquella feina que havíem subestimat? cobrar poc és trist, però no cobrar, una autèntica tragèdia.

 3."Em queda massa lluny, a 100 km d'aquí!". Una hora de viatge. Si trobem una feina a Girona, el viatge dura una hora ( ara mitja hora amb el TGV). Si trobem feina a l'altra punta de Barcelona, el viatge també dura una hora. I si vivim a prop de Barcelona i per anar a la feina necessitem variants, nusos i rondes,el viatge pot durar dues hores. I sort que és Barcelona perquè per a molts ciutadans europeus que viuen a prop de grans ciutats és habitual emprar més d'una hora per anar a la feina.

 4."És una feina temporal, no val la pena". Cert. Treballarem uns quants mesos i tornarem a l'atur, o treballarem uns quants mesos, coneixerem unes altres persones que ens podran obrir noves portes, trobarem unes altres oportunitats dins la mateixa empresa, guanyarem experiència i ampliarem el nostre currículum, cotitzarem una miqueta més, etc. Tot depèn de com veiem el got.

 5."Quina feina més denigrant, no me la mereixo pels meus estudis". Llavors continuarem esperant que arribi un miracle i la làmpada d'Aladí ens regali una feina que encaixa perfectament amb els nostres estudis. Pot passar, però mentre no passi serà més denigrant estar a l'atur que treballar. Ens ha d'avergonyir més no tenir feina que tenir-ne  una, encara que sigui modesta, però digna.

 6."Arribaran temps millors". Potser sí, cap allà al 2056. El pitjor de tot és quan fugim del present. Hem de pensar que la millor ocasió és ara, que cal actuar ara, que hem de buscar ara, en definitiva, fem-ho tot ara, perquè si no és així, potser després arribaran temps pitjors.

 En fi, podríem anar afegint més tòpics per posar pals a les rodes de la recerca de feina, però en síntesi, m'agradaria que quedés ben clar que davant d'un panorama tan trist, com a mínim hauríem d'evitar que resultés desolador. I tanmateix, resulta que som capaços de fer-ho.